1º Premio 17è Concurs Victor Alari 2013 (en català)
Ara està enfilant-se pel meu coll
i a poc a poc va pujant pel clatell,
per una estona s’instal•la tèbiament
sobre el meu cerebel, equilibrista,
s’estira i grimpa àgil damunt la cara,
em toca les arrugues, ronroneja,
balla danses de guerra i de deliri
i sacseja el vesper del meu espant,
sotsobre com vaixell fet de paper
en mars de sal, en mars de cotó fluix.
Llepa la meva pell, cada un dels meus porus,
és gegant, un follet, un taumaturg,
la síntesi de Déu i del diable,
la poma prohibida, el paradís.
M’assaboreix les corbes, les badies,
em penetra voraç o bé entendrit,
res deixa a l’atzar doncs tot m’ho pren:
els accidents, les ombres, les esquerdes.
És quedarà amb mi per sempre més,
ho sé, llavors jo decideixo
si serà cicatriu o bé ferida,
si dormirà amagat entre homenatges,
o bé a sota de dunes daurades
on va trobar refugi el meu cor.
L.C.
(Equilibrista en castellano)
Ahora está enredándose en mi cuello
y sube despacito por la nuca
y por un rato se acomoda tibio
sobre mi cerebelo, equilibrista,
se estira y trepa ágil a mi cara,
me toca las arrugas, ronronea,
baila danzas de guerra y frenesí,
sacude el avispero del espanto,
zozobra como un barco de papel
en mares de algodón, mares de sal.
Va lamiendo mi piel poro por poro,
es gigante, es duende y taumaturgo,
la síntesis de Dios y el Diablo ingenuo,
la manzana prohibida y el nirvana.
Saborea mis curvas, mis bahías,
me penetra voraz o enternecido,
nada deja al azar, todo lo toma:
accidentes, lunares y hendiduras.
Se quedará conmigo para siempre,
lo sé, entonces yo decido cómo,
si será cicatriz o herida abierta,
si dormirá escondido entre homenajes,
debajo de los médanos dorados
donde supo anidar mi corazón.
L.C.
